La petita agricultura
alimenta el món

 
 

UNA NECESSÀRIA MIRADA AL PASSAT


‚ÄúNo heredamos la tierra de nuestros ancestros, la tomamos prestada de nuestros hijos‚ÄĚ

Proverbi indígena dels indis d’Amèrica del Nord.

Reconeixem que el m√≥n agrari ha viscut un gran desenvolupament i que aquest tamb√© ha provocat grans desequilibris (ambientals, d‚Äôacumulaci√≥ de la riquesa, de despoblament rural, de g√®nere‚Ķ). Pensem que ara, m√©s que mai, cal observar b√© el nostre entorn, les nostres arrels, i recuperar al testimoni de la vella cultura agr√†ria. Apostem per una agricultura que fomenti la biodiversitat, augmenti la fertilitat del s√≤l i posi en valor determinades t√®cniques agr√†ries de maneig dels ecosistemes.¬†L‚ÄôAGROECOLOGIA¬†ens permet ser singulars i √ļnics en el m√≥n global.

Tot i comptar amb la certificació del CCPAE en el cultiu que fem de les nostres finques anem més enllà. Com que un dels nostres principals objectius és recuperar la FERTILITAT DE LA TERRA, la nostra mirada traspassa el moment actual i es projecta en el futur. Per aquest motiu des de fa un temps que la nostra activitat està centrada en tot allò que no veiem a simple vista, però que a través de la observació és fa palpable en els ecosistemes.

Fertilitzem els nostres camps amb¬†ADOBS ORG√ÄNICS¬†de proximitat d‚Äôorigen animal i vegetal. Els tractaments que apliquem s√≥n a base de sofre, i coure en molta menor mesura. Seguim el¬†CALENDARI LUNAR¬†tant en els treballs del camp com en els del celler. Treballem en¬†CAPES VEGETALS¬†espont√†nies i en algunes finques sembrem per a fer adob en verd quan √©s possible. Des de fa un temps que estem redu√Įnt les llaurades. Aquesta manera de treballar ens permet protegir el s√≤l de la erosi√≥,¬† redu√Įr la petjada de carboni, evitar la compactaci√≥ de la terra, augmentar la¬†BIODIVERSITAT, optimitzar els recursos finits i valuosos com s√≥n l‚Äôaigua i els combustibles entre d‚Äôaltres.¬†

Un dels¬†REPTES¬†que se‚Äôns presenten ara mateix √©s tancar el cicle d‚Äôaquesta gesti√≥¬†HOL√ćSTICA¬†a trav√©s de la introducci√≥ dels animals a les finques.¬†

 

UNA NECESSÀRIA MIRADA AL PASSAT


‚ÄúNo heredamos la tierra de nuestros ancestros, la tomamos prestada de nuestros hijos‚ÄĚ Proverbi ind√≠gena dels indis d‚ÄôAm√®rica del Nord.

Reconeixem que el m√≥n agrari ha viscut un gran desenvolupament i que aquest tamb√© ha provocat grans desequilibris (ambientals, d‚Äôacumulaci√≥ de la riquesa, de despoblament rural, de g√®nere‚Ķ). Pensem que ara, m√©s que mai, cal observar b√© el nostre entorn, les nostres arrels, i recuperar al testimoni de la vella cultura agr√†ria. Apostem per una agricultura que fomenti la biodiversitat, augmenti la fertilitat del s√≤l i posi en valor determinades t√®cniques agr√†ries de maneig dels ecosistemes.¬†L‚ÄôAGROECOLOGIA¬†ens permet ser singulars i √ļnics en el m√≥n global.

Tot i comptar amb la certificació del CCPAE en el cultiu que fem de les nostres finques anem més enllà. Com que un dels nostres principals objectius és recuperar la FERTILITAT DE LA TERRA, la nostra mirada traspassa el moment actual i es projecta en el futur. Per aquest motiu des de fa un temps que la nostra activitat està centrada en tot allò que no veiem a simple vista, però que a través de la observació és fa palpable en els ecosistemes.

Fertilitzem els nostres camps amb¬†ADOBS ORG√ÄNICS¬†de proximitat d‚Äôorigen animal i vegetal. Els tractaments que apliquem s√≥n a base de sofre, i coure en molta menor mesura. Seguim el¬†CALENDARI LUNAR¬†tant en els treballs del camp com en els del celler. Treballem en¬†CAPES VEGETALS¬†espont√†nies i en algunes finques sembrem per a fer adob en verd quan √©s possible. Des de fa un temps que estem redu√Įnt les llaurades. Aquesta manera de treballar ens permet protegir el s√≤l de la erosi√≥,¬† redu√Įr la petjada de carboni, evitar la compactaci√≥ de la terra, augmentar la¬†BIODIVERSITAT, optimitzar els recursos finits i valuosos com s√≥n l‚Äôaigua i els combustibles entre d‚Äôaltres.¬†

Un dels¬†REPTES¬†que se‚Äôns presenten ara mateix √©s tancar el cicle d‚Äôaquesta gesti√≥¬†HOL√ćSTICA¬†a trav√©s de la introducci√≥ dels animals a les finques.¬†

 
 
 

SOM ARTESANES


 

Ens reivindiquem com a ARTESANES: la major part de les feines del camp les fem manualment, especialment les podes en verd i la verema. 

VEREMA¬†√©s emocions a flor de pell: √©s el moment on collim el fruit de tot l‚Äôany., en el seu moment √≤ptim de maduraci√≥, a m√†, amb moltes mans que ho fan possible. Entenent que el vi √©s fa a la vinya, la sel.lecci√≥ de ra√Įm la fem a peu de cep. El ra√Įm √©s reflex del seu entorn, marcant en cada anyada, les seues¬†SINGULARITATS.¬†

Amb l’arribada de la Pili Sanmartín al celler hem començat, MARE I FILLA, a desaprendre per aprendre de nou, juntes. Hem recuperat antigues maneres d’elaboració de vins a la Terra Alta, com són els vins BRISATS i hem iniciat un nou camí amb la idea de la menor intervenció possible. Tècnica i intuició caminen plegades. 

Aquests √ļltims anys han servit per reafirmar-nos amb la nostra idea de les varietats locals, buscant el material vegetal propi de la zona, el m√©s aut√®ntic i el que millor s‚Äôadapta a la terra i a la nostra manera de treballar. D‚Äôaquesta manera volem elaborar vins¬†HONESTOS,¬†que expressin¬†AUTENTICITAT¬†i que manifestin la¬†TIPICITAT¬†del nostre territori.

“En el sistema agrecològic, que respecta la vida coexisteixen tres economies: la  de la natura, la de la gent i la del mercat. Juntes constitueixen una autèntica  economia de sostenibilitat. La economia de la natura inclou la biodiversitat, la  fertilitat del sòl i la conservació de l'aigua, que plegades proporcionen les bases  ecològiques de les quals depèn l'agricultura. L'economia de la gent és una  economia de subsistència: les comunitats produeixen el que necessiten i tenen  cura de les altres. I finalment l'economia de mercat que propicia intercanvis i  interaccions entre éssers humans de carn i ossos, i no entre corporacions“ 

Vandana Shiva

SOM ARTESANES


En el cultiu de les vinyes utilitzem nom√©s adobs org√†nics i productes naturals. La verema es duu a terme en el moment m√©s adequat, tenint en compte la finca, el ra√Įm i el vi a obtenir i es fa manualment en caixes per tal que el ra√Įm arribi al celler sencer i en condicions √≤ptimes. Una de les operacions que requereix m√©s esfor√ß √©s la determinaci√≥ del moment de la verema i la selecci√≥ que fem a la vinya, ja que √©s el ra√Įm, reflex del seu entorn, el que aporta a cada verema les singularitats de l‚Äôanyada.